Aquest conte a València

El divendres vam gaudir de tornar a València! Sempre un gust, trobar-se amb la gent i un disgust trobar-se les mateixes aberracions peperianes que ens persegueixen des de fa ja masses anys.

Vam arribar a es 9.59, a l’estació de Joaquim Sorolla, estació “provisional” (jaja) a la espera de que facin el mega projecte del parck central, que esperem no arribi mai (no volem un parc central volem que ens torneu els nostres diners, i se’n aneu a pastar fang!)

Allí ens esperava Àngela, professora d’economia i molt implicada amb els temes de coeducació. Amb Àngela vam anar fins l’IES Joanot Martorell i allà ens va rebre molt bé.

A les 11.00 vam començar la gimkana, van entrar al menys 200 alumnes de 3er, 4rt i 1er de Bat! crec que mai havíem tingut un públic tan nombrós! El documental va generar prou debat fins i tot van sortir algunes baralles entre alumnes, i això demostra que és un tema molt important i que causa confrontacions entre els i les adolescents. Desprès del debat a gran escala ens vam quedar un grupet petit i aleshores vam poder aprofundir molt més, parlant de com podríem treballar sobre els rols establerts més a la pràctica. Com que hi havien més grups que volien veure el documental, vam fer un segon passe.

Estic molt agraïda a Àngela i a l’IES, ens van tractar molt bé, i ens van regalar una edició del “Tirant lo Blanc” amb il·lustracions de Manuel Boix.

A la tarda entre mil trucades a Barcelona per veure si podia ajudar des de la distància al grup de suport als detinguts del dijous 20 d’abril, vam preparar la projecció a Ca Revolta.

A Ca Revolta va ser un plaer, vam fer prou debat i a més vaig contar amb la presència del meu oncle Francesc, un expert en contes i en delicioses receptes dolces i salades! Francesc ens va presentar i va fer moltes intervencions molt sucoses. També ens acompanyava la seva companya Oreto, que a més de ser una gran enxarxada, te un bloc feminista que ens ha agradat molt! També van venir ma mare (que no és perquè sigui ma mare però és una teatrera feminista de les bones!) i Maria Amparo, mestra jubilada a València, activista i avia moderna!

Si voleu saber com va anar la presentació a CA Revolta el millor serà que ho llegiu de la ma d’Oreto, que ens ha fet una entrada al seu bloc, el rellotge violeta que ens ha deixat molt plaer al cos. Aquí teniu el link:

“Aquest conte no s’ha acabat”, a Ca Revolta

I per acabar ma mare ens va convidar a sopar i ella i Maria Amparo ens van estar explicant moltes històries de quan eren petites i feien maldats pel poble. Us en relate una d’elles:

Quan Mª Amparo i ma mare eren joves, i molt atrevides, al poble hi havia una dona gran que tenia una tenda, i que era molt i molt “cotilla” . Aquesta senyora les portava fregides, sempre parlant mal d’elles. Un dia es van decidir a anar a la seva tenda. Van entrar i li van dir:

Mare i Mª Amparo: Bon dia! Que tindria 3 quarts de coneixement?

Senyora cotilla: No, no en tenim!

Mare i Mª Amparo: Ja ho sabíem!

I van sortir de la tenda rient-se i més amples que llargues!

Conte contat, ja s’ha acabat,

per la xumenera se n’ha anat,

cauen anissos i torrat,

i qui no s’alce, s’ha cagat!

Anuncis

Quant a lleonera

una fiera audiovisual en recerca sobre els contes
Aquesta entrada s'ha publicat en Presentacions i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Aquest conte a València

  1. Francesc ha dit:

    Per a mi va ser un plaer poder presentar el vostre documental i compartir tant la projecció com el debat posteriors. També, poder gaudir de la teua companyia durant un poc de temps. Vivim tan lluny els dos que ens és difícil coincidir. La família és també això, saber estimar en la distància, però, de vegades, la malenconia em pot quan pense en “la meua Leo”, que ja és una dona. I vull que sàpies que em sent molt orgullós de tindre una neboda com tu, amb unes idees tan clares i tan coherent en tot el que diu i el que fa. Un beset d’oncle “pagat de neboda”.

  2. cuentistes ha dit:

    Ui… amb la lagrimeta als ulls! mil gràcies Francesc! això vol dir que cal que ens veiem més sovint! Una abraçada amb molta estima!

Explica'ns el teu parer :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s